CAVA. El poble:
Cava és… una altra cosa.
Així ho diu l’escriptor urgellenc Joan Obiols (*) i així es presenta Cava a la portada de la web del seu Ajuntament http://cava.ddl.net … I és que els que el coneixem no poden deixar d’exclamar-nos, “…cóm és que encara existeix un lloc tan bonic, tranquil i desconegut … i al nostre abast”.
(*) “Cava és… una altra cosa. Va néixer fa molts segles, va créixer poc com una estrella de quatre vèrtex i s’ha fet vell, amb quatre ànimes que no el deixen morir en pau. Vés, va dir un dia Cava al món, que tu tens molt camí per córrer, jo per ara em quedo aquí. Per ara i per sempre.”
(Extret del volum “Nits de Taverna”, de Joan Obiols, publicat dins la col·lecció “El Pirineu i la poesia de la història” per Garsineu Edicions. Tremp, 1995).
Cava forma part del Baridà, subcomarca de l’Alt Urgell, i agrupa tres nuclis urbans: Els més coneguts el Querforadat i Ansovell, i el mateix Cava. Que el municipi prengui el nom del més petit i desconegut dels tres nuclis no és una anomalia: ja la baronia que governava aquest lloc, segles enrere, era la de Cava, i és aquí on hi havia el castell del baró, del que encara en queden vestigis.
Cava es situa vora els 1.300 metres d’alçada sobre el nivell del mar, a la vessant nord de la serra del Cadí. El trobareu a mig camí entre la Cerdanya i La Seu d’Urgell, sota uns prats a ponent del tossal de Beders o del Pubill, antic punt de guaita medieval des del que es domina la serralada en tots els seus extrems.
Enlloc com a Cava es té la sensació que el Cadí “se’t tira al damunt”, i és que just al sud de Cava hi ha els murs més verticals i feréstecs d’aquesta serralada, essent el poble la porta d’entrada a la part més desconeguda i més verge del parc natural del Cadí -Moixeró.
Els habitants:
Cava té actualment quatre habitants permanents, dos dels quals, els darrers habitants autòctons, mereixen un capítol apart, si no un llibre sencer, en la historia del poble.
A Cava els dies laborables són més que tranquils, però també ho són els caps de setmana, en que els excursionistes o residents ocasionals rarament acaben d’omplir la desena de places d’aparcament que -amb prou feines- es poden encabir a la plaça.
La gent de Cava s’estima el seu poble, i en tenen motius sobrats. Us demanem que respecteu el seu espai i la pau de que gaudeixen, tot i que és rar que qui arriba a Cava no es trobi immediatament encomanat d’aquest respecte i d’aquesta pau.
El paisatge:
El paisatge dominant de Cava és la serra del Cadí. Les vistes a ponent (Ansovell) i a Nord (Andorra) són també encisadores, però l’observador emmudeix quan mira cap al sud i es troba davant el mur, aparentment infranquejable, del Cadí…
Natura i climatologia:
Els entorns de Cava són plens de vida. Tot i la seva timidesa, si busqueu el moment adequat (millor al matí -a primera hora- o quan ja és fosc), pareu atenció, i teniu una mica de sort, hi podreu trobar cabirols, guineus, teixons, esquirols, llebres, fagines, senglars, àligues, mussols, voltors, picots (negre, garser i verd) i infinitat d’altres ocells. Si us acosteu als cims o les canals del Cadí hi trobareu també, fàcilment, un bon nombre d’isards.
Bona part dels prats (antics camps de conreu) que trobareu al voltant de Cava estan encara en explotació, aprofitant-se per a la pastura de vaques, que sovint són les úniques veïnes dels hostes de cal Sansa. Aquesta circumstància és essencial per a la conservació dels prats, que altrament es veurien envaïts per matolls i perdrien bona part del seu encant. Cal agrair, doncs, la presència i la feina de les vaques.
La primavera, amb els prats verds i el Cadí encara nevat, i la tardor, amb el bosc ple de colors, són estacions on la bellesa del paisatge pren el màxim protagonisme. A la tardor, a més, els boscos de Cava ofereixen als seus visitants abundància i varietat de bolets. Els nostres hostes es veuen afavorits per una menor “competència” en comparació amb altres zones boletaires més concorregudes de la geografia catalana.
A l’estiu Cava us ofereix l’avantatge de la seva alçada, que manté la temperatura uns graus per sota de la de les zones baixes, i permet deslliurar-se de la major humitat del litoral. De dia podreu aprofitar el riu de Cadí per capbussar-vos a la frescor de l’aigua que baixa dels cims, o baixar fins el Segre on el cabal permet fer banys més complets. De nit, la frescor de la muntanya us demanarà dormir tapats.
L’hivern és un bon moment per una altra aproximació a la natura, buscant la neu perquè els nens juguin, aprofitant les solanes on el sol us conforti, o fent excursions en un medi més hostil… això sí, amb final davant la llar de foc. Els hiverns a Cava, malgrat la seva alçada, són més suaus que a la vall. Tot i que sovint la temperatura baixa sota zero, i hi arriben les nevades, predominen els dies en que la inversió tèrmica permet, aprofitant les vessants assolellades, deixar de banda la roba més gruixuda.
El Parc Natural del Cadí-Moixeró:
El parc Natural del Cadí Moixeró és una figura legal i administrativa que garanteix la preservació de l’entorn natural d’una àmplia zona del Prepirinieu català. Trobareu informació sobre el Parc a l’enllaç http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/cadi/. Us recomanem consultar la guia de visita (http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/cadi/visiteu-nos/guia-visita/) on trobareu explicació sobre les diferents àrees d’interès, propostes d’itineraris, guies de serveis, mapes i opuscles informatius.mapa_de_pncm_cat
El que, subjectivament, podem afegir sobre el que trobareu escrit del parc natural és que si bé tot ell és un espai privilegiat pel seu patrimoni natural, la part nord-occidental del mateix, corresponent a Cava i els pobles adjacents, és possiblement una de les zones més espectaculars i verges del parc. Cal Sansa, és doncs una oportunitat pel descobridor de paisatges, que, fins el moment, no ha tingut oportunitat d’allotjar-se a Cava.
Imatges cortesia de “© G&G”